Es necessita realment un paraflames aigües avall d'una vàlvula de seguretat?
Una vegada vaig treballar en un projecte on va sorgir un debat sobre si calia un paraflames aigües avall d'una vàlvula de seguretat. Es van plantejar preocupacions sobre dos escenaris: si la vàlvula de seguretat es descarrega a l'atmosfera, podria una font d'ignició a l'aire afectar l'equip o la canonada a l'entrada de la vàlvula? Si es descarrega a un sistema de bengales, el retrocés podria provocar un accident amb equips o canonades aigües amunt? Permeteu-me dir per endavant la meva conclusió: en la gran majoria de condicions de funcionament, no s'instal·la un paraflames aigües avall d'una vàlvula de seguretat.
Què diuen les normes?
Primer revisem les directrius sobre "instal·lació de vàlvules de seguretat".
HG/T 20570.2-1995, *Selecció i instal·lació de vàlvules de seguretat*, serveix com a referència per a la selecció i instal·lació de vàlvules en plantes químiques. Cobreix tot en la pressió detallada, la contrapressió, les canonades d'entrada i sortida, la descàrrega atmosfèrica i la descàrrega en sistemes tancats. La secció 13.0.1 requereix que el diàmetre de la canonada de sortida no sigui inferior al diàmetre de sortida de la vàlvula i estipula que la suma de la contrapressió dinàmica i estàtica per a les vàlvules amb molla no ha de superar el 10% de la pressió establerta. La secció 13.0.3 descriu com s'han de connectar les branques a la part superior de la capçalera principal en un angle de 45 graus quan es descarreguen a una bengala. Tota la norma no conté cap menció de "paraflames".
A continuació, mirem les directrius d'instal·lació. SY/T 10044-2002 (API 520 Part II) se centra específicament en la instal·lació de dispositius d'alleujament de pressió. Cobreix els càlculs de la contrapressió, la descàrrega atmosfèrica, la descàrrega del sistema tancat i la força de reacció, però tampoc no esmenta la instal·lació de paraflames aigües avall de les vàlvules de seguretat.
Aleshores, on s'aborden realment els paraflames i la protecció contra retrocesos? Estan coberts a la guia general dels sistemes d'alleujament de pressió: SY/T 10043-2002, que correspon a l'API 521, *Guia per a sistemes d'alleujament i depressió*. Tingueu en compte el context: aquestes mesures es comenten a l'apartat de sistemes de bengala, no a l'apartat d'instal·lació de vàlvules de seguretat. El punt més crític es troba a l'apartat 5.4.3.2.2; el text original diu: "El mètode més comú per evitar la propagació de la flama al sistema de flama a causa de l'entrada d'aire és instal·lar un tambor de segellat, tal com es descriu a la secció 5.4.2.2. Els paraflames s'utilitzen ocasionalment per evitar el retrocés, però la seva aplicació és limitada perquè són propensos a endollar-se. El problema més greu amb els paraflames és que creen una obstrucció; no corrosius i lliures de líquids condensables. Aquestes condicions es troben rarament en els sistemes de flama A més, els paraflames tenen un altre inconvenient: quan el sistema es refreda després de descarregar material calent, l'aire pot entrar al sistema de flama.
Aquest passatge transmet tres missatges clau: en primer lloc, fins i tot per als sistemes de bengala altament susceptibles al retrocés, la solució preferida de l'estàndard és un tambor de segellat (segell líquid), no un paraflames. En segon lloc, els paraflames són només una alternativa "ocasional" i el text emfatitza la seva tendència a endollar-se. En tercer lloc, les condicions de funcionament recomanades -no corrosives, seques i lliures de líquids condensables- es troben "poques vegades" als sistemes de bengala.
La secció 4.4.3.4.1 de la mateixa norma és encara més explícita: els segells líquids (tambors de segellat d'aigua) són els mitjans principals de protecció contra retrocesos dels sistemes de bengala; per a gasos altament inflamables com l'hidrogen i l'acetilè, un segell líquid dissenyat i mantingut adequadament proporciona una protecció excel·lent contra el retrocés.
Tingueu en compte també el GB 50160-2018, *Codi per al disseny de protecció contra incendis d'empreses petroquímiques*; Els paraflames s'especifiquen en els contextos següents: s'han d'instal·lar equips per a la separació de líquids i l'aturada de flama on les línies de ventilació de gas combustible es connecten a la bengala (Secció 5.5.16, nivell del sistema); per als dipòsits de sostre fix de classe AB i classe B (secció 6.2.19); i per a les línies de gas de combustible d'escalfador (secció 7.2.12). Tingueu en compte que totes les referències es troben a nivell de "sistema/equip"; ni una sola especifica "aigües avall de cada vàlvula de seguretat individual".
Després d'haver establert les normes, la conclusió és clara: instal·lar un paraflames aigües avall d'una vàlvula de seguretat no té cap lloc en el marc normatiu.
Per què no s'hauria d'instal·lar? Aquí hi ha tres motius convincents:
1 L'obstrucció desactiva efectivament un dispositiu de seguretat crític.
La vàlvula de seguretat és l'última línia de defensa contra la sobrepressió del recipient. Si el nucli del paraflames s'obstrueix amb polímers, fines de coc, líquid acumulat o impureses, la vàlvula de seguretat no es pot descarregar, és essencialment com bloquejar el mecanisme de seguretat. L'API 521 ho diu sense embuts: el pitjor escenari d'un bloqueig és la "formació d'una obstrucció dins del sistema". Si col·loqueu aquesta obstrucció directament davant de cada vàlvula de seguretat, és més segur o més perillós?
2 La caiguda de pressió erosiona la capacitat de la vàlvula.
Un paraflames no és una canonada directa; el flux ha de passar per una malla metàl·lica o nucli, creant resistència. Aquesta resistència s'afegeix a la contrapressió de la vàlvula de seguretat. Per a les vàlvules amb molla, l'augment de la contrapressió redueix la capacitat de flux (consulteu la corba de correcció de la contrapressió a HG/T 20570.2, figura 16.0.8). El resultat és haver d'augmentar la mida de la vàlvula o canviar a un tipus equilibrat de manxes, ambdós que augmenten els costos.
3 La protecció de retrocés s'ha d'implementar a nivell de sistema, no a nivell de vàlvula individual.
Perquè es produeixi un flashback, la flama ha de viatjar aigües amunt des de la punta de la bengala fins a l'equip. Omplir un paraflames aigües avall de cada vàlvula no bloqueja el camí de retrocés sistèmic (la capçalera principal roman oberta) mentre es crea una sèrie de punts propensos a l'obstrucció que requereixen manteniment. L'enfocament correcte és establir la línia defensiva a l'entrada del sistema de bengala, utilitzant un tambor de segellat líquid o un segell molecular (API 521 4.4.3.4.1, 5.4.2.2) combinat amb un tambor eliminador (GB 50160 5.5.16), per actuar com una barrera única i eficaç.
Aleshores, on s'ha d'instal·lar exactament el paraflames?
Per assegurar-vos que no ho barregeu, aquí teniu una llista de verificació:
| Ubicació | Instal·lar o no? | Referències: |
| Vàlvules de respiració del costat atmosfèric del dipòsit d'emmagatzematge | Instal·lació (tipus d'extrem de canonada) | SH/T 3007-2014 5.1.9 |
| Entrada del sistema de flare | Instal·lació (a nivell de sistema, amb distribuïdor de líquid) | GB 50160 5.5.16 |
| Línia de gas de combustible de l'escalfador | Instal·lar | GB 50160 7.2.12 |
| Línia de ventilació de baixa pressió que es descarrega directament a l'atmosfera (PSV no dirigit a la bengala) | No recomanat | Propens a l'obstrucció; Es pot considerar la instal·lació si el gas és net i inflamable. |
| Sortida de cada vàlvula de seguretat (servei amb bengala) | No instal·leu | Ni l'HG/T 20570.2 ni l'API 520/521 contenen aquest requisit. |
En resum: instal·lar un paraflames aigües avall d'una vàlvula de seguretat significa apostar per la fiabilitat d'un dispositiu crític per a la vida contra la d'un altre dispositiu de seguretat, alhora que augmenta inadvertidament la contrapressió. El millor és deixar la tasca d'evitar el retrocés al tambor de tancament líquid del sistema de flare.





